Manat de dol - Joan de la Vega

El dol sol ser per una persona desapareguda. Però també pot ser per a un gos. Aquesta és la lliçó d’humanitat que ens ofereix "Manat de dol" de Joan de la Vega. 
El dolor de la pèrdua és intransferible i malgrat els intents de transmetre’l, sempre ens queda la sensació de que les paraules no són suficients, que necessitem nous mots per expressar aquest doll de sentiments. En aquest terreny de buit i paraules els poemes de Joan de la Vega es converteixen en l’espai simbòlic de la absència.

Fes com si res                                                                                                 d’això es tracta                                                                                        

d’allò altre                                                                                                        se n’ocupa l’aiguada


Ara mateix                                                                                                                                                                                       se’ns rifa la mort

se’n riu                                                                                                                                                                                            de tots dos                                                                                                                                                                                 lector


Si t’hi trobes                                                                                                                                                                                     a la vall dels morts                                                                                                                                                                    sigues com el vent                                                                                                                                                                     suau i veloç

jo he cremat tots els paisatges