Ni un pam de net al tancat dels ànecs - Jordi Valls

En cadascun dels poemes d’aquest nou llibre de Jordi Valls, hi trobem un seguit de símptomes lírics que apunten a fites d’urbanitat poètica en les quals cadascú pot reposar-hi. Sojornar-hi durant un lapse de temps prou llarg. Ja des del començament del volum, el poeta ens mostra per on viurem els poemes que anirem llegint. Al llarg dels trenta-tres poemes, el jo poètic es va transmutant en la figura de l’altre que no és pas l’alterego de l’autor sinó tots i cadascun de nosaltres com a possibilitats circumstancials. Cal remarcar aquest fet ja que no hi ha l’ús d’un jo líric que ho faci tot i ho digui tot. El poeta és aquesta mena d’individu que està dins l’escena per donar veu a l’espectacle d’aquesta divina tragèdia que és el dia a dia. Sota l’empara d’una visió escrutadora dels fets reals per part del poeta, i a la manera de Joan Brossa en algun cas, com en el poema que tot seguit citarem, el poeta és aquell que es converteix en tot allò que destrueix i que es forma a partir de la identitat literària escrita en els seus poemes.

REVOLUCIÓ
El dia que la rentadora rebenti,
el dia que vessi l’aigua de l’olla
i saltin els ploms i s’enfonsi Endesa
i el gas esclati i la vaixella es trenqui.
El dia que l’aspirador s’aspiri
i el cotxe s’encasti contra la grua
i el semàfor verdegi i el carrer
es desasfalti i els blocs de pisos caiguin
i la banca es foti i el diner plori
i les accions baixin i la titola creixi
i els gossos callin i el món visqui.
El dia que el cor cansat se m’aturi
i l’amor governi i el sol es fongui
i l’enyor floreixi i la lluna salti
i la merda aromi i la loteria toqui
i la rentadora centrifugui
a la seva voluntat…