L'òrbita de l'ona - Pep Mita

1. El de despullar-seEn Pep ens diu que si volem escriure poesia serà necessarique ens despullem i em fa venir ganes de tocar la campana,llançar-me a l’oceà i que em mulli l’ona. Recordant quemenys és més i que massa pot ser un desastre he tancatels ulls i he trobat un desig retallat al cel, m’he preguntat sitambé la meva lletra s’assemblava a la de la meva mestra,mentre Volodos m’obria els ulls obrint els seus i s’arrancavaal piano amb la música d’un altre mestre, el de les congues...ui, perdó, volia dir el de les fugues... en què estariajo pensant?
3. El de la suor dels altresMés idees em llisquen pel front en el tercer pròleg. Sí, ara ja sé que el mirall i jo no ens farem mal el dia que em deixi bigoti, que voldria tornar als divuit anys i mirar-me el melic, que aniré de dia cap a la fosca i de nit cap a la llum. I penso, per què no treure’ns la roba i jugar? Ara, si pot ser sense arribar a l’albada i haver de morir fulminats! Tan sols besant-nos amb petons preludiats per The Duke. I llegiu vosaltres mateixos una notícia de rabiosa actualitat: Cada dia hi ha més gent que es guanya el pa amb la suor del front dels altres! Segur que ara també voldreu ser com una ona que només pensa a estimar, oi? (fragments del pròleg de Josep Olivé)


senzill d’explicar
com és possible
que
si en el llibre
es llegeix
clarament
et guanyaràs el pa
amb la suor
del teu front
cada dia
hi hagi més gent
que hi llegeixi
et guanyaràs el pa
amb la suor
del front
dels altres


molts la temen
no la miren
mai de cara
si poden
l’esquiven
ni la pensen
ni la criden
en veu alta
mai l’escriuen
mai l’invoquen
ni la lloen
si la troben
l’amaguen
la tapen
la neguen
la foragiten
la prohibeixen
si poguessin
l’esclafarien
li tenen
tanta por
que els cega
i es queden
sords
al seu
davant
els podria
canviar
de dalt a baix

és terrible
el poder
de
la bellesa