Les mosques / La costura - Santiago Rusiñol

Il·lustrat per Eva Santana.                                                                        Edició a càrrec de Lluís Agustí.

Les dues narracions breus que presentem aquí, «Les mosques» i «La costura», formen part de l’obra El poble gris, de Santiago Rusiñol, publicada el 1902 en una llengua viva, encara no del tot normalitzada, col·loquial i colorista.
En la primera narració, les mosques són, òbviament, les protagonistes; és un retrat amable i de per riure. Aquests animalets insuportables són tractats amb la millor de les tendreses: elles, pobretes!, com papallones de classe inferior, ens revelen la seva íntima bondat i, alhora, amb un humor delicat, ens recorden que els habitants grisos d’un poble gris no governen millor les seves vides que no pas les pròpies mosques. Les mosques, amb un sentit inconscient però positiu de l’existència, saben sortir-se’n millor tot menant unes vides anàrquiques, tafaneres i, sempre, acomodatícies.
En el segon relat, assistim a com seria un dia qualsevol en una llar d’infants de principi de segle xx, on una sola mainadera s’ocupava d’un nombre exagerat de criatures, tantes com un poble inconscient era capaç d’arribar-ne a tenir, sempre massa. La costura era el nom que rebia una escola de pàrvuls, nens i nenes plegats; un espai on els infants podien ser infants i actuar com a tals, en el poc temps real que els era permès abans no la vida d’adults els reclamés quan encara no eren això, només unes pobres criatures.
L’humor sincer, delicat i irònic de Rusiñol ens fa somriure, però en algun punt també fereix. La tendresa amb què retrata els personatges no ens estalvia una emoció íntima davant d’una realitat inapel·lable. Les il·lustracions que acompanyen ambdues narracions procuren captar i evocar aquesta tristor irònica i aquest pensament profund que, sota lleugeresa només aparent, travessa els dos textos.