Blai Bonet i del món - Joan Guasp

El llibre que teniu a les mans és doncs tota una provocació: us convida i commina a tornar als seus poemes, o a anar-hi si és que mai no hi heu fet estada, però resulta que són introbables. De moment, que el lector s’acontenti d’aquest retrat polièdric de Blai Bonet que s’ha empescat en Joan Guasp des de Consell. Que l’assaboreixi i en gaudeixi a l’ombra de tots els seus versos: veurà com de mica en mica es dibuixa un perfil, al qual  s’hi aniran juxtaposant noves visions fins a conformar un retrat cubistitzant de tantes perspectives simultànies com s’han utilitzat. Tant si el vàreu conèixer com si no, estareu davant la viva imatge d’un personatge únic i irrepetible que, sense a penes moure’s de Santanyí, va oferir-nos una de les visions del món més potents, originals, atractives i agraïdes que s’han escrit mai en llengua catalana. D’això en dóna fe aquest llibre.

T’he vist, Blai Bonet

1
Sense haver-te conegut
t’he vist nombroses vegades.
O, seria millor dir,
que sense haver-te vist mai
he sabut bé tu qui eres.
Qui ets, encara.
Qui seguiràs sent.

2
T’he vist recollint copinyes
a la vorera del mar,
dins la caleta de Cala Llombarts,
espigolant geranis
i roselles d’or.

3
T’he vist ajupit,
amb els calçons arromangats,
tot fent botets
jugant amb l’aigua salada.

Les últimes revinglades
   
1
No sé si ho veus, ara mateix,
però la mar, aquí, davant de ca teva,
s’està tornant de color lila.

2
Guspireja intermitent, com si demanàs auxili.
Sembla que allargui els braços
cap a la platja. Però quan les puntes
dels seus dits toquen l’arena
no són més que restes de bestioles exhaustes
que ni esma tenen per alçar la veu.

3
El lila de la mar és cada cop més esmorteït.
Fa de tant en tant alguna revinglada
farcida de lluentors verdes,
encara que tot plegat és molt efímer i fugaç.
Com és que tu no véns a retornar-li
els colors de sempre?