Bromur - joan josep camacho grau

Un cop alleugerida la nàusea en un racó discret, no tot està perdut, però, si teniu a l’abast bromur, Bromur a raig fet i sense aturador. És del tot imprescindible per no acabar defallint, per no caure en la temptació de deixar-se ofegar en el llim de la lírica lirona, per allunyar les mans amb fermesa dels lloms insípids, on fan posturetes els amants de pessebre. Per no endormiscar-nos com uns ximplets després de l’últim badall. Només ebris de Bromur podrem entreveure els fragments de l’espectre del plaer. Només xops de bromur podrem ser delicats, entusiastes i subtils. Aprofitem, doncs, avui, que en Joan Josep Camacho Grau ens convida!

1
vine bèstia
tota nua
que la nit
ens espera
com refugi
d’animal
2
vine bèstia
que la por
que tragines
és el sexe
que t’inflama
les alforges
3
vine bèstia
del meu cor
que ta mare
no te vol
i et fa anar
endolada
4
vine bèstia
no te’n vagis
que les roses
ja són roges
com la sang
innocent                                                                                                                                                                                                    5
vine bèstia
que el meu monstre
de la jungla
vol ta carn
jovencella
de suburbi
6
vine bèstia
pel carrer
mar i llum
on la lluna
t’il·lumina
els ullals